Durant la realització de les jornades es desenvoluparan 3 taules, d’una durada de 2 hores i formades per 4 participants cada una d’elles. El temps d’exposició de cada ponent serà de 20 min. Després de les comunicacions dels 4 ponents, s’obrirà el temps de preguntes i debat d’un màxim de 40 min, gestionat pel mateix moderador.

Les comunicacions que tractin sobre temes relacionats amb Elias Rogent, Seminari Conciliar i Universitat de Barcelona tindran més punts a l’hora de ser escollides per la composició de les taules.

Convidem a persones investigadores, professors, tècnics del patrimoni historicoartístic, estudiants de postgrau i professionals del món de la cultura i del patrimoni que treballin en aquest camp a enviar propostes.

Enviament de resums:

Les sol·licituds de participació a les taules han d’ incloure: un títol, 5 paraules clau i un resum d’un màxim de 300 paraules. A més s’haurà d’indicar la taula per a la que es postula, el nom de la o les persones participants (un màxim de 3) i el nom de la institució d’origen si s’escau.

Les sol·licituds s’hauran d’enviar directament a: maria.torras@ub.edu.

El termini màxim per enviar les sol·licituds serà el 15 de gener de 2017. S’anunciarà l’acceptació de les sol·licituds el dia 27 de febrer de 2017. Els ponents hauran de confirmar la seva participació abans del 10 de març de 2017.

S’ha obert un termini extraordinari per la recepció de propostes de comunicació fins el dia 10 de febrer. 

Tinguin en compte que els organitzadors del congrés no podran proporcionar ajudes econòmiques per fer front a les despeses derivades de la participació a les jornades.

Taules:

    • Taula 1: Arquitectura i urbanismeFruit de l’experimentació amb noves tècniques constructives, i de la influència dels corrents d’avantguarda europeus, l’Edifici Històric de la Universitat i el Seminari Conciliar són dos construccions claus dins del catàleg d’Elias Rogent, però també dos fites dins l’arquitectura barcelonina de la segona meitat del segle XIX.

      Per aquest motiu, aquesta taula centrarà la seva atenció en la incidència de Rogent en el desenvolupament de l’arquitectura urbana contemporània i la configuració del nou Eixample. Al mateix temps, també s’analitzarà la relació que estableixen ambdós edificis amb els grans projectes institucionals, cívics i religiosos,  que es portaren a terme a la ciutat durant les últimes dècades del vuit-cents

    • Taula 2: Col·leccions, tresors i patrimoniTant l’Edifici Històric de la Universitat (1863) com el Seminari Conciliar (1879), atresoren un conjunt artístic i patrimonial que s’ha anat enriquint des del seu moment fundacional. Considerem que el llegat pictòric, escultòric, bibliogràfic, de mobiliari i d’arts decoratives que ha perdurat en ambdues institucions és nombrós, però no suficientment conegut. Per aquest motiu, en aquesta taula s’encabiran temes relacionats amb aquests tres conceptes: col·leccions, tresors i patrimoni.

      Les comunicacions podran versar sobre la creació d’aquests conjunts patrimonials, les seves procedències, adquisicions, i a quins criteris van respondre. A més, en un sentit contrari es podrà parlar de pèrdues arquitectòniques, projectes desapareguts i destruccions. D’altra banda, també es consideraran els estudis dedicats a objectes concrets i al seu anàlisi.

      Així mateix, també es podran presentar propostes de cara a la difusió d’aquestes peces mitjançant els recursos més innovadors com ara museus virtuals, realitat augmentada, tècniques 3D, etc.

    • Taula 3: La restauració del passat i les seves identitatsL’ús continuat que tant l’Edifici Històric com el Seminari Conciliar han experimentat durant més d’un segle, sovint ha plantejat la dicotomia entre la funcionalitat dels espais i la preservació d’un llegat patrimonial excepcional. Aquesta taula obre el debat a l’entorn de les restauracions, remodelacions i canvis, no només per a la pròpia conservació dels edificis, sinó també per a l’adaptació a les necessitats del seu entorn humà.

      Així mateix, s’afrontarà la faceta de Rogent com a restaurador d’alguns dels monuments més emblemàtics de la Catalunya medieval com el monestir de Santa Maria de Ripoll, el Claustre de Sant Cugat del Vallès o l’església de Santa Maria del Mar. Aquestes intervencions, no exemptes de polèmica, s’engloben en el marc polític i cultural de la Renaixença, esdevenint veritables símbols d’identitat nacional catalana. En aquest últim aspecte, la taula també vol analitzar les diverses identitats, ja siguin de caràcter polític, social o religiós, presents a l’entorn dels dos conjunts.

Anuncis